Caminants: Quel Vila, Miquel Colomer, Toni Bach, Lluís Busquets, Xevi Muñoz, Kiku Berga, Lluís Bardají, Ton Prat, Enric Plantalech
Sortida de tres hores i un recorregut d’uns 10,5 kms.
Una forta llevantada de tardor va deixar impracticable la pista de Setcases a Espinavell, la qual cosa impedia d’acostar-se amb els cotxes fins a la Collada Fonda. Finalment, s’ha tornat a posar en condicions i des de fa uns dies ja s’hi pot tornar a accedir, fins i tot amb un turisme.
Com que a la Garrotxa fa una calor canicular i com que volem veure com ha quedat la calçada, avui ens enfilem cap a la collada per la banda d’Espinavell. El terra està impecable. Bona feina!
Quan hi arribem, ja hi ha força cotxes amb excursionistes que s’encaminen cap al Costabona. Nosaltres, però, anem en direcció contrària, cap a un pic, el del Bac, menys conegut i transitat. La cosa canvia radicalment a l’època dels bolets. D’aquí a quinze dies o tres setmanes, quan surtin , si plou, els primers rovellons i pinetells, caldrà fugir d’aquest veral.
A quarts de nou, comencem la caminada pel mateix caire, que ens menarà, primer, al Puig Sistra (1989m) i, després, al Pic del Bac o de les Agudes ( 1976m).
El dia és ideal per caminar: podem anar amb màniga curta, el cel és enteranyinat i la vista, excel·lent. I la companyia, immillorable!
En una hora i mitja ja som dalt del Pic del Bac. Comentem dues coses que ens criden l’atenció: una, com han crescut els pins que va plantar Icona dècades enrere, que fins i tot en molts punts tapen el camí; i l’altra, que la banda de migdia del pic s’ha convertit en un immens prat a causa de la tala dels pins per convertir-los en biomassa, de manera que la creu que commemora la mort de l’olotí Montañà es veu ara perfectament 
des del mateix vèrtex geodèsic. Abans, per trobar-la, ens havíem de refiar de tres pins minúsculs que ens servien de referència.
A les deu en punt comencem a desfer el camí. Un cop arribats al Coll de Lliens, on travessa el GR 11 que comunica Setcases amb Molló, deixem el caire i seguim una pista que ens menarà fins a la mateixa Collada Fonda. Hi arribem a les 11 tocades.
I per completar la diada ja només ens queda el bon esmorzar amb una taula ben parada a l’ombra dels pins del mirador del Bac de Carboners, al costat de la pista que continua cap a Setcases i que també ha quedat en perfectes condicions. I en acabat, cap a Olot a passar calor. Sembla que haurem de suportar una de les setmanes més calentes de l’estiu, i això que al mes de juny vam patir una onada de calor que ja va batre tots els rècords.
I encara hi ha algun gamarús amb molt poder que dubta del canvi climàtic!
Mapa de la ruta:
Perfil de la sortida:
Alçades de la ruta:
Marmitons de muntanya 