Components de la sortida: Miquel Colomer, Toni Bach, Francesc Espuña i Enric Plantalech
Sortida de tres hores i un recorregut d’uns 8,5 kms.
Demà és diumenge de Rams, porta d’entrada a la setmana més important del cicle religiós, la Setmana Santa. Què en saben els nostres joves d’aquesta celebració? Res o molt poca cosa. Em venen a la ment uns versos de Miquel Martí i Pol: canvien els temps i canvien els somnis, però el passat perdura en la memòria… Quant de temps perdurarà aquesta memòria? No ho sé pas. La major part de la societat ha modificat el sentit i el sentiment religiós d’aquesta festivitat cristiana tan important fins als últims cinquanta anys per reconvertir-la en unes vacances en què el bon temps convida a anar a la muntanya, a la platja o a viatjar. Estem en un moment de canvis tan importants, que marcaran amb profunditat el curs de la història. Yuval Noah Harari, autor del magnífic llibre Sàpiens, ho pronostica amb lucidesa a l’obra 21 lliçons per al segle XXI, ambdós volums de lectura apassionant i recomanable.
Tot el que acabo d’exposar ve a tomb arran de les dates en què ens trobem i, sobretot, per l’estat de les 5 esglesioles romàniques que hem visitat aquests dos dissabtes. Avui són esquelets d’edificis arquitectònics de mil anys d’història, quatre en un estat de conservació decent, però tots sense presència humana, ni de capellans ni de feligresos. Quants capellans hi havia a la Vall? Dos, tres? Avui cap clergue ni per grana, i d’habitants, quatre gats. Dels primers a Europa gairebé no en queden -són una mena d’espècie no protegida en perill d’extinció- i els segons, tots cap a vila, que hi ha més i millors serveis i més a prop. I així anar fent.
Comencem a caminar a l’Hostal, tancat de fa anys, continuem per cal Ferrer, segona residència esporàdica, i fem una breu aturada a sant Miquel de la Torre, a tocar de la masia del mateix nom, amb una família resident. Sant Miquel és d’estil romànic de finals del segle XII inici del XIII. La senzillesa de la sola nau amb campanar d’espadanya sense diferenciació pel que fa a l’absis o capçalera no desentona gens amb la sobrietat de les masies de la Vall. Una bona repicada de les parets interiors ajudaria a embellir-la.
Reprenem camí, travessem el torrent de la Gavarrera, amb les curioses basses escalonades -gours- de carbonat calci i enfilem el Serrat d’en Guilla fins al Coll de Triadú, a sobre mateix de sant Andreu de Porreres. Ja tenim tota la pujada feta.
Sant Andreu és també una església romànica, ja esmentada el segle X. El que devia haver estat la rectoria és habitada tot l’any per una família i fa funcions esporàdiques d’ humil casa de turisme rural. El lloc, si es busca pau, silenci, natura, paisatge, s’ho val. El gos blanc de la casa, com d’habitud, ens mira i no es preocupa de fer el més petit gruny. No deu voler trencar el silenci pregon de l’entorn, o potser ens reconeix com a gent de pau, o és un gandul; aneu a saber.
Després de les fotos de rigor, encetem la tornada pel camí dels roures centenaris, alguns parasitats per unes berrugues ingents, fins a enllaçar amb la pista que arriba a l’església. Avui hi ha una batuda del senglar i a la primera parada hi trobem en Lluís Planadecursach de Riudaura, que coneix algú de la colla i amb qui fem petar una estona la xerrada. Des d’aquí seguim la pista, primer, i després la carretera asfaltada que mena del trencant de can Bundanci a cal Mariner. Avui és molt transitada per ciclistes, motos i cotxes. S’acosten les vacances, fa bon temps i, com els animals, la gent es belluga.
De la Colla del Dissabte, que havíem arribat a fer caminades amb una vintena d’integrants, avui -igual que la setmana passada- som només quatre. I és que el temps és un monstre que ens emblanqueix el cabell, ens debilita les forces i ens devora la vida. Ens agradi o no. Fins a l’últim viatge.
Ah, i no us oblideu que d’aquí a pocs dies us passaran a fer el Salpàs “Pax ut domus. Salis sparsio…”. Claveu la creu de palma beneïda a la porta i tingueu a punt un bon esmorzar per al rector i els escolans… Que bé que ens ho passàvem voltant per les generoses cases de pagès! Tot s’ha acabat.
Mapa de la ruta:
Perfil de la sortida:
Dades de la ruta:
Marmitons de muntanya 